Projecte artistic desenvolupat el juliol del 2005 a la Torre Lluvià de Manresa
col.laboradors: David Perez (fotografies) i Marc Sellarès (eina)
Organitzat pel Col.legi d’Arquitectes de Catalunya.
Demarcació del Bages-Berguedà.
Amb El Cerclador, Eduard Fíguls proposa un dispositiu artístic complex que, ubicat la Torre Lluvià seu del Col.egi d’Arquitectes de Catalunya a Manresa, es forma de materials provinents de l’urbanisme de la ciutat. Al·ludeix amb aquest gest a la progressiva privatització de l’espai públic i a la implementació que hi té la iniciativa privada a través dels mitjans de l’espectacle (la publicitat, un urbanisme adaptat a les expectatives comercials, etcètera).

Al pati de la Torre Lluvià, Fíguls converteix els fragments d’espai públic en un espai, literalment, privat: un espai –una instal·lació- que disposa els elements d’ús públic perseguint una connotació intimista, al mateix temps que els orienta vers una clara –i acomplible- finalitat comercial: la de servir de plataforma publicitària per a la venda d’una eina que el mateix artista ha fabricat. I que ha utilitzat, precisament, per a l’apropiació de material urbà. La instal·lació vol comparèixer així als ulls del visitant com a una demostració publicitària del què l’eina és capaç de fer. Aquesta eina no és altra que la que dóna títol a la instal·lació: un Cerclador.

L’artista té com a objectiu l’expropiació de fragments d’un dels elements definidors de l’urbanisme actual i adaptat als requeriments de la societat de l’espectacle: les rotondes –i les illes de trànsit en general; de les quals l’expropiació que s’ha efectuat consisteix en arrencar fragments circulars de la seva herba (en total, vint-i-cinc fragments de vint-i-cinc rotondes i illes de trànsit diferents).

La primera d’aquestes, és la dicotomia que es dóna a un espai com és la rotonda entre la seva funció i el seu contingut. Doncs, si bé la rotonda és per una banda un símptoma clar de la nostra existència artificial, de la nostra existència basada en unes identitats i circulacions preestablertes; alhora la rotonda també és contenidora d’allò que es desenvolupa per naturalesa: l’herba que creix a l’interior dels seu botó. Aquesta paradoxa, que es pot contemplar també en d’altres espais urbans com són els carrers arbrats o les voreres enjardinades de les vies ràpides; és pròpia de les societats industrials. I Fíguls la desenvolupa com a metàfora de la domesticació que els animals socials exercim sobre nosaltres mateixos i de la naturalesa en general.		 Després de la intervenció, el següent pas ha estat el trasplant dels retalls d’herba en torretes. Concretament, en testos de terrissa catalana Aquestes torretes, que són de gran format, s’han disposat al pati formant un rectangle, a la manera de la instal·lació Jardí (Manresa, 2000), desenvolupada anteriorment pel mateix artista. I, efectivament, amb aquesta disposició, s’ha volgut simular altra vegada l’estructura d’un jardí. D’un jardí privat. I que a diferència de les rotondes, se li brinda al visitant de l’exposició la possibilitat de transitar-hi de per sobre. Se l’invita a recórrer el jardí en absoluta llibertat.

A aquesta interacció del visitant amb la instal·lació se li incorpora encara un darrer atribut. Es tracta, com hem anunciat de bon principi, de la possibilitat de compra per part del visitant de l’eina emprada per realitzar l’extracció de gespa,el rectangle construït amb torretes es planteja com a un espai publicitari: com a una demostració de les possibilitats de l’eina. Com a una possibilitat del jardí privat que el visitant de l’exposició, amb la compra d’un Cerclador, pot realitzar per compte propi. Una situació que, per inversemblant, provocarà llegir-se en clau irònica. Però que, si bé tractar-se d’una ironia, la possibilitat de compra persisteix com a ben real; i capaç de transformar, d’aquesta manera, una acció tant habitual com és el comerç i la publicitat en una vivència complexa i, tanmateix, també cínica, en tant que l’acció no té altre fi que denunciar-se ella mateixa.
És a través de la configuració d’aquest entramat simbòlic que es transformen i es porten al límit interaccions diàries de la nostra societat establertes segons uns patrons rígids, com són la compra, el consum de publicitat o la relació amb el sòl urbà, l’urbanisme. A través de situar al visitant enfront d’una experiència real, El Cerclardor persegueix alterar l’imaginari i la percepció al respecte de l’espai públic urbà.

L’artista, amb previ acord de l’Ajuntament de Manresa, i uns dies abans de l’exposiciói de nit, ha procedit a l’extracció amb el cerclado de superfícies circulars de gespa de les rotondes i illes de trànsit que hi ha a la ciutat. Es tracta de vint-i-cinc intervencions en vint-i-cinc espais verds en total deixant al descobert els forats aplicats a les rotondes durant els dies en que té lloc l’exposició.